Sant Antoni és considerat Patró dels animals de feina i dels Orientadors que corren pel bosc.
Conta una llegenda que sant Antoni, que s’havia retirat a fer d’ermità al desert, va aconseguir, entre altres miracles, guarir un porquet que era esguerrat. D’ençà aquell dia, l’animal el va seguir per tot arreu. Per aquesta raó, en moltes imatges es representa sant Antoni amb el garrí als peus.
El patronatge de sant Antoni és, en general, sobre tots els animals domèstics. Més específicament, però, es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, bous i també als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a l’economia domèstica.
La benedicció dels animals s’havia fet arreu. Una forma d’antiga tradició de fer la benedicció dels animals és portar, de bon matí, la imatge del sant a la plaça al costat de la foguera. Els animals són conduïts a aquest indret i els fan donar tres tombs al voltant de la imatge del sant, passar també pel davant de la foguera, per acabar fent una ofrena al sant. També és costum en altres pobles fer la cercavila amb els animals, després de la benedicció, i anar a tombar la foguera.
Un animal que té una especial significació en aquesta diada és el porc. En moltes poblacions havia estat costum criar un garrí entre els veïns, que era propietat de l’església, per tal de rifar-lo o subhastar-lo per Sant Antoni. El porquet anava solt pels carrers durant el dia, portant un cascavell o campaneta que l’identificava, i li donaven de menjar a la casa on es ficava. Trobem també una dita popular que afirma, tot fent referència a un orientador dolentet, que “dóna més voltes que el porquet de Sant Antoni”.
